Com ja va advertir Compromís, la condició de 500,000 euros de facturació exigida com a ineludible per optar a la gestió indirecta del Palau, ha provocat que només dos empreses -de les moltes que s’hi havien interessat- hagen pogut presentar una oferta.
Compromís ja va demanar a l’equip de govern quan es va discutir el plec de condicions que rectificara eixa exigència, que no se sustenta en cap criteri tècnic i que, com ha passat, reduïa la competència perquè poquíssimes empreses podien complir-la. Això, d’entrada ja desvirtuava l’esperit del concurs que no hauria de ser altre que triar l’opció mes beneficiosa per als interessos del poble d’Altea.
De fet, s’ha donat la circumstància que una de les dos empreses presentades va ser eliminada en la primera fase (a causa del seu objecte social) i, per tant, la mesa de contractació només ha pogut baremar una oferta.
Això implica que l’Ajuntament s’haurà de conformar amb una ridícula millora econòmica de 1,000 euros que rebaixarà de 250,000 a 249,000 euros anuals la quantitat que haurem de pagar a l’empresa gestora.
També implica que el Palau, una infraestructura que va costar 1,500 milions de pessetes i que, en paraules de Miguel Ortiz, naixia per ser el referent cultural del Mediterrani, s’haja de conformar amb una programació estandaritzada i comercial, la mateixa que l’empresa ofereix en els auditoris del País Valencià que gestiona (Torrent, Catarroja o el Teatre Olympia). Sobre això, Compromís explica que troben a faltar un estudi de mercat per a perfilar quina hauria de ser l’oferta del Palau.
Per tant, ens trobem davant d’un concurs públic pervertit per una exigència desproporcionada i difícilment justificable -ni PP ni Cipal han sigut capaços de fer-ho en el plenari- que ha abocat a l’òrgan de contractació a haver d’acceptar l’única oferta.