Imma Orozco | Quan dipositem la papereta en les eleccions locals, gran part de la nostra decisió la prenem basant-nos en les persones que coneixem i formen part d’una candidatura. És normal.
Tenim la tendència, però, a allunyar eixes persones de les sigles del partit a què representen, de desvincular-les de les decisions que prenen els seus òrgans executius.
Doncs bé, això té un perill i, amb el que estem vivint últimament, dipositar la papereta amb segons quin logotip diria que esdevé un perill francament greu, de conseqüències indesitjables per a la nostra societat en general i per a les dones en particular.
Un exemple ben clar d’això és el PP. En breu coneixerem la seua llista i hi haurà persones que ens despertaran simpaties, que identificarem com bona gent. Ara bé, quin grau de comunió tindran eixes persones amb l’ideari del Partit Popular de Casado? Per a mi, i sé de què parle, anar sota unes sigles en una candidatura vol dir que l’assumeixes 100%. Pose’m-li un 90% en la intimitat.
Per tant, el PP liderat per Jesús Ballester comulga amb la deriva involucionista, masclista i cruel del PP liderat per Pablo Casado. Els d’ací i els d’allà són els mateixos, els mateixos que fan propostes que, per a mi, haurien de ser considerades delicte d’odi contra les dones.
Van començar amagant amb la reforma de la llei de l’avortament per retrotraure’ns a la llei de supòsits que en els 80 va ser un gran avanç -veníem de no tindre dret ni a obrir un compte bancari, alerta- però que en ple segle XXI es demostra insuficient i totalment llunyana a plantejaments científics. De nou, i sense que ningú els ho haja demanat -l’església, pot ser?-, ens abocarien a les dones a limitar la nostra capacitat, el nostre dret, en una qüestió tan fonamental com decidir sobre el propi cos.
Van continuar amb la idea d’incentivar la natalitat per tal que les dones – productores d’òvuls, contenidors de fetus, paridores de criatures per a ells- sostinguérem el sistema de pensions. Haurien pogut començar a pensar en el sistema de pensions quan desviaven diners públics a les seues trames provades de corrupció. El cost d’eixes trames ascendeix a 122.000 milions d’euros. Però clar, es més còmode per a ells posar-nos a les dones a parir que tornar eixos diners.
Per últim, per esmentar tres de les més grosses, estos dies Casado ens ha assaltat amb la repugnant idea de deixar que les dones en situació il·legal a l’estat espanyol que donen els fills en adopció puguen allargar un poc més la seua estada en el nostre civilitzat país… Cruel, vomitiu, indecent. Després de l’escàndol, han hagut d’eixir al pas matissant que el que volen és que les dones no siguen expulsades com a conseqüència d’eixe procés, que una volta conclòs, ja les retornaran al seu país perquè així poden contribuir a mitigar l’hivern demogràfic que patim. Les dades de les dones que decideixen donar en adopció són confidencials, no existeix eixe problema. A què es referien realment, doncs? Al que ha entès tota la societat, pot ser? Mercadejar amb éssers humans, amb la indefensió de les persones més vulnerables de la nostra societat (dona, pobra i migrant)… S’ha de ser mala, molt mala persona…
Com a dona, com a mare, com a germana, tieta, amiga, filla, companya…, no puc deixar de pensar que els d’ací són els mateixos que els d’allà. Que els d’ací pensen igual que els d’allà. I m’aborrona. I no puc més que demanar-vos a totes les bones persones que, quan trieu quina papereta aneu a dipositar en l’urna, el 28A i el 26M mireu bé les sigles. Recordeu que les del PP, ací i allà, estan tacades de masclisme, crueltat i indecència.
Ho lamente, ho havia de dir.