La regulació de l’espai públic és una qüestió que no es pot abordar des d’un sol punt de vista ja que, del contrari, s’estaria vulnerant el dret d’alguna de les parts implicades en el seu ús. El fet que la legislació permeta l’ús privatiu d’este espai no implica que este es puga fer de qualsevol manera.
En el cas d’Altea, existeix una ordenança reguladora que, tot i que millorable, assegura els principis bàsics de la convivència entre eixe ús públic i privat –un ús públic que, no oblidem, s’ha de poder fer en igualtat de condicions perquè totes les persones, independentment de la seua funcionalitat, tenen dret a arribar allà on desitgen sense trobar obstacles.
Davant la situació d’absolut caos trobada per l’actual equip de govern i el clamor majoritari de la societat alteana, la necessitat de prendre mesures que asseguraren eixa convivència era evident. Tant era així que un dels punts del Pacte subscrit pels grups de l’equip de govern plantejava esta qüestió. Per això, ja en de Setmana Santa es va informar els negocis d’hostaleria i a la resta de comerços que utilitzen l’espai públic que en passar eixa època i començar a tramitar-se les noves llicències s’hauria d’aplicar la normativa vigent. Entenem que després de tants anys de permissivitat i falta dels controls pertinents per part de l’administració en l’aplicació de la normativa, la mesura puga xocar en una part del sector però la responsabilitat de vetllar per l’interés general ha de prevaldre sobre la particularitat en tot moment i la radicalització dels arguments no aporta res de positiu a este debat que no deu partir d’altra premissa que no siga la d’assegurar eixe interés general.
Des de l’equip de govern es reconeix que la tramitació administrativa ha sigut més lenta del desitjable però, lamentablement, afrontar canvis per a introduir millores amb el mateix nombre de personal disponible implica un sobreesforç que, en este cas, s’ha traduït en un inevitable retard a l’hora d’estudiar, resoldre i efectuar les notificacions. No obstant això, estem absolutament convençuts que una imatge ordenada –siga quina siga l’època en què s’inicie la seua regulació- repercutirà positivament en els ingressos del sector perquè l’objectiu no és perjudicar ningú sinó beneficiar el conjunt de la societat alteana i buscar vies de consens sempre que siga possible.
Conscients que eixe consens serà l’únic garant de l’efectivitat de la regulació, des de l’equip de govern es proposa un Pacte Cívic per la Convivència i l’Accessibilitat, on s’implique tota la societat i que assegure que la regulació de l’espai públic respecta tots els usos legítims. Este pacte contempla una série de mesures, la més important de les quals és la creació d’una taula de treball permanent amb representació de l’hostaleria i el comerç, les associacions de veïns, cíviques i aquelles que treballen en el camp de la diversitat funcional que iniciarà el seu camí amb la subscripció d’este Pacte.
Mentre es desenvolupen estes mesures, cal, com ja es va informar, continuar respectant la normativa vigent. Això s’assegurarà a través de la vigilància, amb una primera inspecció informativa que conclourà ineludiblement amb una comprovació que implicarà, en cas de contravenir la norma i/o la llicència concedida, l’aplicació dels supòsits descrits en l’ordenança.
El Pacte per la Convivència i l’Accessibilitat recollirà qüestions fonamentals per ordenar l’espai públic com és regular les zones d’ús privatiu amb la preceptiva senyalització; tindre visible un plànol on es plasme l’autorització; fer ús de la figura del Mediador, ja existent, a través del Col•legis Oficials autoritzats; crear certificats de convivència, que premien aquells locals que compleixen; treballar les diferents zones d’acord amb les seues particularitats amb un factor de ponderació per zones; conéixer l’impacte econòmic en les plantilles i, per tant, en el poble en general o formar el personal de l’Ajuntament implicat en la regulació de l’espai públic.
Des de l’equip de govern asseguren que “la regulació de l’espai partint de la base de la convivència i l’accessibilitat ens permetrà tindre un model turístic definit, inclusiu i vinculat a la qualitat que no té per què implicar una minoració dels ingressos del sector i que assegurarà el dret al seu ús en condicions d’igualtat”.