Opinió | Imma Orozco · Divendres, vaig participar en el debat setmanal de Ràdio Altea on les representants dels diferents partits del nostre poble tractem temes d’actualitat local.
Érem tres dones argumentant les nostres propostes (o no propostes) sobre mobilitat en el marc de la revisió del Pla General fins que, ja cap al final del temps de debat, la representant del PP em va acusar d’haver fet un comentari masclista sobre ella en un article d’opinió que jo havia publicat sobre el tema.
La frase -manipulada baix la doctrina del PP de “menteix que alguna cosa quedarà”- pretenia expressar que el portaveu popular havia delegat en les seues companyes les complicades qüestions relacionades amb l’urbanisme per no cremar-se i intentar arribar impol·lut a la carrera electoral. Dubte que en el PP no sàpiguen llegir la ironia i, per tant, interpretar que era un atac a la capacitat de les dones que el substituïen em sembla fer política molt lletja. Com em sembla lleig que les dones es presten a utilitzar eixe discurs. Vos anime a què llegiu l’article en www.altea.compromis.net i en tragueu les vostres conclusions.
I és que mira que m’han pogut dir coses en els vora 7 anys que sóc regidora, però crec que mai m’havia sentit tan descol·locada i ofesa per una acusació feta per una persona d’altre partit a qui li tinc tot el respecte com a dona però cada dia menys com a representant d’un partit que tant de mal ha fet a la igualtat.
Açò ha tingut, però, una part positiva: m’ha servit per reflexionar per què vaig sentir eixa punxada a l’estómac mentre escoltava les paraules carregades d’intenció de la meua companya de corporació.
Em vaig sentir així perquè -com la majoria de dones- nade en un món fet a mida d’ells. Perquè una matinada dels meus temps d’universitària caminava sola i feliç i un imbècil em va obrir la porta del seu cotxe i em va clavar una por paralitzant al cos. Perquè cada sant dia estic en guàrdia per tal que la meua filla detecte i menyspree les cançons de moda amb contingut masclista i vexatori per a les dones. Perquè vull que siga exploradora o científica i no princesa. Perquè vull que visca lliure i no necessite ser valenta. Perquè en moltes ocasions esta societat que cosifica la dona m’ha fet trobar lletja i poc digna de desig. Perquè si defense amb vehemència una qüestió em diuen que no cal que m’exalte mentre a ells els aplaudeixen la fermesa. Perquè fa molts anys algú massa pròxim va intentar arrimar-se massa. Perquè estic constantment alerta per despullar-me dels tics masclistes que ens han anat impregnat el comportament al llarg de tants anys. Perquè he vist dones molt estimades patir violència…
Per això he triat a consciència un partit polític que té en les arrels la lluita constant per la igualtat contra aquells que diuen que “ahora no toca hablar de eso” i per això, ja em disculpareu, no li tolere a ningú que pose en dubte el meu feminisme.