Ara fa dos anys, arrancàvem una legislatura sense majories absolutes. Per a Compromís era un moment ideal per treballar des del consens pel bé d’Altea, sense pactes de repartiment de poder que als únics que beneficien són als partits que els signen i ben poc al poble que representen.
No va ser així i PP i Cipal van tancar un pacte que se sosté gràcies a les pujades sistemàtiques d’impostos, l’única manera que coneixen de fer front a la situació econòmica de l’Ajuntament.
Nosaltres, coherents amb el que vam dir des del principi, hem donat suport a aquelles iniciatives que considerem suposaran una millora per a Altea. No obstant això, no hem dubtat a oposar-nos a allò que hem considerat innecessari, abusiu i injust per al nostre poble i per a les persones que viuen en ell. Sempre hem intentat que la nostra participació –en estos moments des de la necessària oposició- fóra constructiva i compromesa, i per a aconseguir-ho és imprescindible exercir un paper fiscalitzador.
Quan no ens ha agradat una cosa, l’hem dita. La política d’aparador i la hipocresia s’ha d’acabar: si fas un carril bici sense solucionar el problema del trànsit ni de les terrasses, estàs treballant exclusivament per a la foto; si fas un hort urbà i no el destines a les persones que més ho necessiten, què has aconseguit?; si pagues als proveïdors però t’endeutes amb els bancs a un interés abusiu estàs canviant un problema per un altre, si reconeixes que s’han de pagar uns diners que en el seu dia es van acceptar i gastar de manera irresponsable no estàs defensant els interessos del teu poble; si dius que la teua aposta de futur per a Altea és el turisme i el comerç però no pares de pujar els impostos a estos sectors, estàs mentint…
Ara, dos anys després, amb la il·lusió d’anar consolidant i de fer fort el projecte de Compromís, estem més convençuts que mai que cal apostar per eixa altra manera de fer política que proposem des de Compromís. El nostre compromís és amb les persones, no amb el repartiment de poder. Per això no contribuïm a consolidar les polítiques obsoletes –ni els polítics obsolets- que han devastat el nostre territori i les arques municipals sinó que treballem dia a dia perquè la realitat de les persones siga el motor de les decisions que es prenen al nostre Ajuntament.