- 20 milions de deute bancari, 16 en sentències fermes i 4 en obligacions pendents del PP sumen 40 milions de deute, 1711,26 €/habitant.
L’alcalde d’Altea, Jaume Llinares i el nostre regidor de Compromís, Pere Lloret, regidor d’Hisenda, han comparegut en roda de premsa per informar sobre la situació econòmica de l’Ajuntament d’Altea; als que han acompanyat les portaveus dels grups polítics de l’equip de govern, Imma Orozco, Verónica López i Beatriu Nomdedeu.
Com ha manifestat el regidor d’Hisenda ‘’la situació actual de l’Ajuntament ‘té, malauradament, un protagonista principal: el deute. Ens trobem en un context normatiu dirigit a reduir l’endeutament com a objectiu prioritari sobre qualsevol altra consideració. Per tant, si, com és el cas, sobrepassem els límits fixats com a tolerables, les possibilitats d’acció del govern municipal (al cap i a la fi, les possibilitats de millorar l’entorn i la qualitat de vida dels alteans) es veuen seriosament limitades. L’endeutament heretat ens paralitza’’.
El regidor ha explicat la situació de les xifres del deute bancari que, al tancament de 2015, és la següent:
Capital pendent préstecs Ajuntament: 18.665.332,21 €
Capital pendent préstecs Empresa Pública: 1.539.885,54 €
Pòlissa de crèdit Empresa Pública (curt termini) 200.000,00 €
TOTAL DEUTE CONSOLIDAT: 20.405.217,75 €
Segons el regidor, pel que pertoca a l’Ajuntament, la part més important té a veure amb els préstecs concertats en 2012 (per un capital inicial de 14,7 milions) i 2013 (capital inicial: 815.000 €) per a liquidar als proveïdors, acollint-se al mecanisme establert pel Ministeri d’Hisenda per a fer viable el pagament del deute comercial dels ajuntaments i comunitats autònomes.
Pere Lloret ha explicat també la situació econòmica respecte a l’Empresa Pública, en la qual el deute es composa de dos préstecs hipotecaris. Un d’ells, per l’adquisició de la Finca Santa Bárbara (formalitzat en l’any 2005 per 2.164.000 € i amb un capital pendent per amortitzar de 1.469.000 €) i l’altre, amb 70.800 € pendents, per finançar obres en el carrer Santa Teresa.
L’Empresa Pública és, a més, titular d’una operació de crèdit de 200.000 € per a gestionar les seues necessitats de liquiditat.
Els passius contingents
’’Les xifres actualitzades del deute bancari, tot i la seua contundència, no ens permeten una visió completa de la situació’’, indicava Lloret. ‘’Cal tindre en compte, i més en el nostre cas, els “passius contingents”, és a dir, obligacions a les quals s’haurà que fer front en un futur pròxim. Per a entendre’ns, sentències judicials que tocarà satisfer’’, explicava el regidor.
Per la seua importància econòmica i l’alta probabilitat que es produïsca enguany una sentència condemnatòria definitiva, tres contenciosos encapçalen la llista:
– PAI del riu: Altea Futura, S.L. reclamació de 12.274.756,82 €. Sentència favorable a la mercantil demandant, apel·lada davant el TSJ. Es tramita actualment la sol·licitut per part d’Altea Futura d’execució provisional parcial de la sentència, per una quantitat de 7.710.898,65 €.
– Palau dels Esports: UTE Agricultores de la Vega. La sentència, de desembre de 2011, condemnava l’Ajuntament a pagar el principal més interessos. Tan sols es va fer el pagament del principal. Quantitat inicialment reclamada per la UTE: 1.129.678,51 €. El Jutjat estima les al·legacions de l’Ajuntament al voltant de la liquidació d’interessos i l’import queda reduït a 1.049.160,39 €. Com ha explicat el regidor d’Hisenda ‘’esta va ser la sorpresa de 2015, i ens vam assabentar amb els pressupostos ja elaborats. Evidentment, sense cap previsió pressupostària, estem valorant les possibles alternatives per a fer-hi front i les seues repercussions’’.
– FCC Medio Ambiente, S.A. La quantitat total reclamada ascendeix a 1.562.703,10 € més interessos. Existeix sentencia condemnant al pagament. En l’actualitat, en apel·lació al TSJ.
Estes tres sentències per si soles incrementarien el deute en vora 15 milions d’Euros (14.886.000 €, per a ser mes precisos).
Es pot establir un segon grup de contenciosos, amb una repercussió econòmica no tan important com les del primer grup, i amb un major grau d’incertesa quan al temps o el sentit de les resolucions, ha explicat també Lloret.
– Monver Inmobiliaria, S.L.: 325.276,77 €. Responsabilitat patrimonial per la resolució del PAI Sierra Alta del PP Alhama Springs.
– UTE AIGÜES D’ALTEA: Consta recurs contra el pagament del cànon variable 3ª passada de la facturació de 2015: 81.309,08 €
– També en matèria d’aigua, varis contenciosos amb l’Ajuntament de Callosa, relacionats amb la urbanització Santa Clara, per una quantia econòmica objecte de discussió d’uns 176.000 €
– Jardí de l’Argentina. Almudi Altea, S.L. reclama 310.710 € (exclosos interessos i costs).
– Responsabilitat patrimonial, diversos contenciosos pels que s’estima necessari fer una provisió al voltant de 300.000,00 €
– Altres que, a data de hui, no disposem d’estimacions econòmiques: resolució contractual de les obres de la guarderia, conflictes relacionats amb expedients d’expropiació, un segon recurs sobre el jardí de l’Argentina…
Pere Lloret, ha afegit que caldria fer un apartat d’assumptes diversos, entre els quals estarien inclosos aquells que, de moment, no tenen cap recorregut judicial i per tant no caben dins la categoria de passius contingents. Dos són els punts més destacables:
– La situació i les reclamacions plantejades per empreses concessionàries (U.T.E. Aguas de Altea, Asterita Inversiones i Pàrking Altea) al voltant del seu rendiment econòmic. La concessionària de l’aigua té un desequilibri reconegut per un plenari de juliol de 2014 de 1.437.000 €. La seua incidència econòmica és difícil de valorar en estos moments, on ens trobem en un escenari de negociació.
– Caixa Rural Altea sol·licita el reconeixement del deute originat per les operacions de compraventa i permuta relacionades amb l’ampliació de la Plaça del Convent. Les quantitats reclamades sumen 384.985,12 €.
Per concloure, Pere Lloret ha declarat que ‘’les xifres i els contenciosos presentats no són el fruit de la mala sort. Son la conseqüència d’una gestió i tenen uns responsables. Plantegen qüestions sobre les prioritats, interessos, condicionants, polítiques, etc. que ens han portat fins ací. Tot i això, tota esta informació no pretén entrar en la valoració ni en l’anàlisi detallat de cada cas. El seu objecte és conscienciar la ciutadania de la dimensió quantitativa del problema, que tindrà hipotecades les possibilitats de desenvolupament de projectes durant la pròxima dècada’’.